La
banda de la Jana
Cal
mirar cap arrere i fixar-nos a l’any 1875, encara que hi han rumors
que recolzen una mirada més anterior. En aquesta data va ser on poc
a poc, i gràcies a la unió d’alguns músics, va nàixer la
Banda, baix la batuta de Evaristo Eroles (1875-1880).
Més
tard, el va substituir el mestre Antonio Boix Compte (1880). Músic
de gran renomdegut a la seva participació en bandes com la municipal
de Castelló i la de València.
En
aquests fonaments musicals, la banda feia diverses actuacions:
rondalles, activitats teatrals, etc. Les quals cap a la primera
dècada d’aquest segle, li van permetre recaptar diners per a la
compra de nous intruments.
Així
mateix, la banda anava adquirint popularitat i al seu front es
trobava David Guasch Eroles (1910-1923).
Però
açò no va durar molt i prompte es va notar una crisi entre l’any
1924-1925, on el seu director era Joaquin Cumba Balaguer.
Si
més no, hi havia un sentiment d’esforç i bona voluntat, i a
partir del 1925 torna a agafar la batuta David Guash fins a l’any
1946, i succeint-lo Damián Guash Cardona des de 1946 a 1952. Donant
així nova vida a la banda i un gran esplendor a l’agrupació
musical, dotant-la de nou repertori musical i nombrosa activitat
musical en els pobles del Baix Maestrat.
Però,
com tot no és de color rosa, pareix ser que des de l’any 1952 a
l’any 1970 es va produir un silenci total. Les cuses d’aquest
silenci poden ser nombroses, encara que hi han rumors de que fou el
mossén el causant d’aquest silenci, degut a la clandestinitat
d’algunes actuacions de la banda en “guateques”.
Amb
tots aquests desavantatges la banda va sobreviure, i cap a l’any
1970 renaixia amb un nombre reduït de membres que van participar en
el Pregó de Festes de la Magdalena. Per aquell temps, el seu
director era Elíes Balaguer.
Les
principals actuacions de la banda van ésser processons i cercaviles.
Fins que poc a poc, cap als finals de la dècada dels setanta, la
banda es va obrir a actuacions comarcals.
Els
canvis de mentalitat i l’arribada dels nous temps, van fer que
síncorporara a la banda la primera dona, la srta. Pili Morte Boix
(saxo). i a l’any 1982 es compraba el primer estendard.
Cal
parar-se una mica a analitzar la dècada dels vuitanta, perquè en
ella ma banda va sofrir una notable metamorfosi. Aquesta va ser
deguda a la mort del seu mestre Elias, forçant a substituir-lo
temporalment a Niceto. Però açò no duraria molt, ja que cap a
l’any 1985 agafava la batuta el mestre Pascual Maicas Guna.
Per
aquesta època va ser on la banda va experimentar la seva mutació.
Va passar de 17 membres a 22. Es van fer vestits per a tots els
músics. I cada volta i havien més educands a l’escola de música.
Aquesta
brillant progressió no ha parat, i amb l’entrada de Juan Salvador
Melchor Fernandez la Banda Unió Musical sta Cecília realitza
nombroses actuacions, de les quals val a destacar l’última
realitzada en el VII Festival Ciutat de Castelló.
Ivan
Gauxax Miñana
